Avui al arribar a casa he trobat una trucada al contestador d'una antiga companya de l'Esplai on vaig treballar fa alguns anys .M'explica que aviat tindrem el sopar de Nadal i el seu missatge m'explica que han estat força enfeinats tot treballant els Drets dels Infants a l'Esplai i que aquest any la celebració convidava a la reflexió "Els infants feliços esdevenen ciutadants compromesos". No he pogut parlar amb ella doncs ja era molt tard per trucar-la ,però m'ha fet recordar quan vaig iniciar la reconducció de la meva vida laboral cap el món dels infants.Vaig fer-ho renovant la meva acreditació de monitora en temps de lleure.D'aquesta manera vaig entrar en contacte amb la Federació Catalana de l'Esplai i conèixer el seu projecte .Ara, després de més de deu anys de tot allò i a instancies d'aquets treball de classe que ens ha motivat a totes a fer recerca i reflexió sobre com es viuen i respecten els Drets dels Infants als nostres dies ,m'han vingut moltes ganes de donar un cop d'ull a algunes de les reflexions que apareixien en aquell projecte i que encara avui donen sentit a la feina de milers de persones que fan que els nostres infants siguin una mica més feliços. Fent referència a les reflexions de l'Angela en aquest blog ,he de dir que si , potser si , que hi ha quelcom que no estem fent bé ! Però hi ha esperança mentres hi hagi gent que treballa perque tot surti una mica millor !!
Vull compartir aquell text amb vosaltres :
Projecte base 1996
Federació Catalana de L'Esplai
Apartat 1.
"1.1 Infants i joves
Els infants i els joves com a ciutadans
Els infants i els joves són ciutadans. Ells tenen uns drets que cal preservar. Aquesta és una tasca de tots. Dels poders públics, en primera instància però també del conjunt de la societat. Nosaltres ens comprometem a defensar aquests drets i en particular a possibilitar, des de la nostra contribució, un temps de lleure educatiu.
La Declaració dels Drets dels infants de les Nacions Unides, subratllen que els infants ha de ser educats en un esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que han de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants.
Si bé pot semblar que són els països del Tercer món i les bosses de pobresa del Quart món els principals escenaris de violació dels drets de l’infant, les societats avançades i benestants poden provocar també moltes situacions d’indefensió dels infants. La incitació a la violència, a la competitivitat, a l’elitisme, al racisme... són actuacions clarament oposades a l’esperit dels drets dels infants.
La Constitució i la Llei d’Infància de Catalunya contemplen el dret a l’educació en el lleure. Assumim també en aquest terreny la nostra responsabilitat per a fer possible l’exercici d’aquest dret convençuts de que es tracta d’un element substancial en la vida dels infants i adolescents. Alhora demanem a les Administracions públiques que posin els mitjans per a garantir l'exercici d'aquest dret.
Els infants i els joves tenen dret a ser respectats i a ser tractats amb amor, Tenen dret a ser educats per al respecte i que se´ls ensenyi a estimar.
Infants feliços i infants maltractats
Als nostres barris, pobles i ciutats hi ha tota mena d’infants: hi ha infants feliços, ni ha de maltractats, n’hi ha també molts aparentment sans però amb un horitzó que s’acaba amb la televisió i amb el desig de consumir, que comença a tenir dificultats de concentració, de retenció i reflexió, que no té capacitat d’espera, que poques vegades o cap agafa un llibre, que disposa d’un vocabulari mínim, que menja a tothora i qualsevol cosa, que està acostumat a la vulgaritat i a la barroeria... Són “infants limitats”, maltractats per la pròpia dinàmica de la societat dual, infants que no provoquen compassió sinó rebuig o impotència per part dels seus pares o educadors.
Tots aquest infants necessiten el suport dels educadors i educadores que els ajudin a créixer, a fer-se grans en una societat competitiva que tendeix a la dualització. Necessiten per créixer, un marc de valors humans en els quals créixer i desenvolupar-se.
Fer-se grans
Si bé l’educació és un procés permanent que no s’acaba mai, la infància i l’adolescència són dues etapes de la vida en que la presència intencional d’adults amb finalitats formatives és absolutament imprescindible.
Fer-se gran és una tasca delicada i complexa. Allò que es viu a la infantesa deixa una petjada inesborrable.
Els infants i els joves son persones extremadament vulnerables i manipulables, que pateixen les errades i gaudeixen els encerts de les persones adultes i que formen, amb la imatge d’aquestes, la seva estructura intel.lectual i emocional, el seu equipatge personal per afrontar la vida.
Els infants i joves dels anys ‘90, estan immersos en un món versàtil i desconcertant com un calidoscopi. Envoltats de missatges, d’estímuls visuals i d’allaus d’informació, naveguen entre fantasies de l’espai, herois de còmics i el realisme aclaparador de la televisió, sentinella i notari de la nostra existència. Fer-se gran en aquest context és com una cursa dins d’un laberint.
Nosaltres creiem que només es pot educar a partir del optimisme i de la confiança en les possibilitats de les persones en transformar el seu entorn. La societat actual presenta molts avantatges respecte altres moments de la nostra història. Prendre tots aquests avantatges i treure’n tot el suc sembla tasca fonamental dels educadors dels anys ‘90.
L’únic treball educatiu eficaç és el treball en la vida de cada dia. El treball sobre la realitat i no al marge d’aquesta. Ni rebaixar plantejaments sota l’excusa que no és possible l’educació dels valors en temps de crisi, ni crear espais tancats per als escollits, “reserves” amb caire d’hivernacles aïllats de la realitat. "
